Cèl·lules Mare
Clàssicament, es va postular que el cor humà no disposava de potencial d'autoregeneració. Aquest concepte va canviar radicalment en els anys noranta quan estudis pioners van observar cardiomiòcits en mitosi activa dins del miocardi infartat. No obstant, aquest procés es va demostrar que era clarament insuficient per a un complet restabliment de la funció cardíaca després de la lesió. Durant els últims 20 anys, s'han realitzat molts esforços per tal de contrarestar aquesta realitat tan descoratjadora com els centrats en l'exploració de noves estratègies de regeneració com ara les que es basen en l'ús de cèl·lules mare i, més recentment, en el conjunt de técniques de enginyeria de teixits que combina l'aplicació de diferents tipus de cèl·lules regeneratives, biomaterials, factors de creixement i dispositius avançats de medició. L'augment en la supervivència i retenció de les cèl·lules administrades dins del miocardi infartat continuen sent desafiaments clau per al desenvolupament de tractaments més eficaços contra les malalties cardíaques.
El descobriment de les cèl·lules progenitores derivades de teixit adipòs
Ens hem centrat en el teixit adipós que envolta el cor com a font de cèl·lules mare adultes per a la recuperació del miocardi lesionat. En concret, hem treballat amb un tipus de cèl·lues progenitores mesenquimals (poden esdevenir múscul, greix i altres teixits) que al 2010 el nostre grup va caracteritzar per primera vegada. Hem aïllat i caracteritzat aquestes cèl·lules i descobert que, quan aquestes cèl·lules mare cardíaques van ser trasplantades en models de ratolí i de rata d'infart de miocardi, les cèl·lules empeltades expressaven nous marcadors tant cardíacs com endotelials, va augmentar la vascularització, i es va reduir la mida de l'infart. També es van trobar diferències en la funció cardíaca, i del gruix de la paret anterior del cor entre els animals control i els tractats amb aquestes cèl•lules. En conjunt aquests resultats suggerien que la població de cèl•lules progenitores aïllades de teixit adipós humà cardíac podien ser candidates molt vàlides per al seu ús futur en teràpia cel·lular per regenerar el miocardi lesionat.
Angiogènesi terapèutica
La utilització de teràpies basades en cèl·lules mare és prometedora per tractar diverses malalties. En el cas de les patologies cardiovasculars, a part de l'efecte regenerador d'aquestes cèl·lules mare sobre el múscul cardíac lesionat, també poden beneficiar-se del fet que aquestes cèl·lules mare poden participar en la creació i reparació de vasos després de l'infart. Amb aquesta idea, hem estudiat el potencial angiogènic de progenitors derivats de la medul·la òssia i del teixit adipós i recentment de cèl·lules provinents de la sang de cordó umbilical (SCU), una nova font de cèl·lules vasculars).
Hem pogut demostrar que les cèl·lules mare mesenquimals derivades de SCU contribueixen a la formació de vasos sanguinis després d'un infart de miocardi. Amb això també hem obtingut un valuós model in vitro per a l'anàlisi del creixement de les estructures vasculars.
En els següents apartats es recull la nostra experiència en l'aplicació de cèl·lules mare mitjançant tècniques d'enginyeria de teixits:
