Matrius artificials

El concepte RECATABI.

L’infart de miocardi produeix cardiomiopaties isquèmiques severes, comportant una greu afectació de la funció del teixit necrotitzat. Els tractaments que actualment s’estan desenvolupant consisteixen en cardiomioplàstia cel·lular, a on cèl·lules mare són encapsulades en matrius naturals o artificals i aplicades al ventricle infartat. Tot i que s’han observat certs beneficis amb aquesta tècnica, la supervivència cel·lular és extraordinàriament baixa. Podem afirmar doncs, que són necessàries noves aproximacions terapèutiques.

L’objectiu principal del projecte RECATABI es basa en el desenvolupament d’una plataforma de bioenginyeria que consisteix en cèl·lules progenitores pre-entrenades biomecànica i biofísicament per tal que resisteixin la seva integració en un teixit altament estressat com és el del cor. Les cèl·lules s’implantaran en un implant bioactiu de nou disseny, que consisteix en una membrana microporosa carregada amb factors angiogènics que millorin la seva supevivència i diferenciació cardiogènica. Adicionalment, s’espera que l’implant indueixi una ràpida vascularització per tal d’assegurar un ràpid remodelat del teixit i la regeneració cap a un nou miocardi funcional.

Aquest projecte es fa en el marc d’un consorci europeu que s’anomena RECATABI (Regeneration of Cardiac Tissue Assisted by Bioactive Implants-Regeneració de teixit cardíac assistit per implants bioactius) en el que treballem plegats amb centres de recerca europeus.
Els resultats obtinguts en ratolins fins al moment són molt interessants: les cèl·lules implantades sobreviuen en el temps i es diferencien cap a cardiomiocits i s’observa una vascularització significativa entre el miocardi i l’implant.